31. Fraeulein Else
„
box 5/2
M.
0
N0 1.—
ARGUS SUISSE ET INTERNATIONAL
DE LA PRESSE S. 4.
23, rue du Rhöne — Genéve
Adr. télégr.: Coupures-Genéve — Tél. Stand 40.05
Bureau International de coupures de journaux
Traductions de et en toutes langues
Correspondants dans toutes les grandes villes
Extrait du Journal:
(Carceiona)
#1
Adresse:
Date:
—828
2 O.
La Senporeta Elge és#filla d’un ad¬
vocat vieles quc ha distret trenta mil
florins d’unes menors. El fiscal envia
a cercar l’advocat i li döna un brei¬
Taxe d’inscript. 1.
ermini per a restituir els diners, al¬
Tarif réduit, paye¬
trament vindran l’escändol, la presö,
ment d’avance sans
période de temps
qui sap si el suicidi. L’esposa escriu
limitée.
a Eise, que es troba amb la tia Emma
en un hotel de Suissa, i lisencarrega
on traite à forfait, al
que manllevi els diners a Dorsday,
home de certa edat, impertinent, anti¬
pätic, que la desitja i se la menja
amb els ulls.
Dorsday es modestäment einic: en¬
vol coutemplar un quart dhora nua
en la cambra d’ell o cn una certa
elariana del bosc en nit de lluna.
1
Else té 10 anys, es bella i forta,
alpinista, enamorada del reu promes
que es lluny, i ara aquf només que
engrescada amb el seu cosi Paul. La
proposició li fa horror, perö vol sal¬
var da vida del seu pare: Dorsday la
veurà nua no#cn el retret del bosc ni
de la cambra, smnören el-hall de l’hotel.
Acabada l’escandalosa exhbició, fa
la desmaiada; la duen a la cambra,
on gent el festeig del seu cosi, que
la creu sense sentit, amb una casadeta
entremaliada i es mata engoliat ima
forta dosi de veronal.
Heus aqui el canemäs de Mwiemot¬
Seile-Gsalia escrita in alemann
L PITFILICNTNT
idicolament alarmistes pel quc toca
la civilitzacho occidenial, comenicen
pubhcar-sc en liengua fräncesa no¬
velles russes imagmädes i eserites en
ambient de la revolució.
En la collecció Les Temes Russes,
firigida per Boris de Schloczer, ha
ublicat L’Année Nue, del novell es¬
riptor Boris Pilniak (7), i s’anuncia
a propera sortida de Les Cités et les
Jnnées, de Konstantine Fédine i d’al¬
res novelles de Vsévolod Ivanov,
Lconides Léonov i A. Zamiatine. Les
Lckitiene Montagne han encetat també
ma Collection litléraie de in Russté
sonpelle, amb l’obra d’Alexis N. Tols¬
toi, Ibicus ou les aventures de Nev¬
rof. (S). Ala primera lectura da¬
juestes dues obres hom compren per
a impressió d’impensädes esgarrifan¬
ces que caldrä comptar amb ells d’aqui
endavant.
Simeó Ivanovitx Nevzorof és un
funcionari de certa agencia de trans¬
ports a qui una tzigana en dir-li la
bona aventura profetitza quc serä ric,
peró un dia, havent comprat per cinc
kopeks“El joc complet de ks cartes
endevinaires de la senyoreta Lenor¬
mand, que va preveure l’avenir de
Napoleó“, les tira per abell i li surt
bel simbol de la mort. o el crani par¬
lant d’lbicus“. I, en cfecte, totes les
seves aventures van de la riquesa al
cap de mort i del cap de mort a la
riquesa.
S’enduu els diners d'un antiquari 3
jui troba assassinat en la botiga, pels
primers dies de la revoluchó; cull per
ina nit els favors d’una arlstocrätica
dama fügitiva, es fa passar pel comte
Simó de Nayzov. Fuig, una partida
de bandolers el fa caixer, mena la vida
victesa i miscrable dels emigrats à
Odessa, s’escapa miraculosament de
les malles de l’espionatge aliat, explotä
un cafeti a Constantinoble, on se fan
ipostes sobre extravagams curses ie
##ncretats i per to tarreu sura com
ina rosa en aigues pütrides, i treu
profft de la scva absoluta privació de
„ta aquesta mena de lliganis: honor,
oralitat, honradesa, lleiaitat, virtut,
que mantenen l'home d’avui en la seva
noble continéncia.
L’Any Nu ens conta la descompo¬
sició d’una familia aristocrätica, els
prenceps d’Ordynine, en la tongada
més crua de la revolució russa: un
arquebisbe enfonsat en la bogeria i
en la misèria, un vell que ha passat
de la cräpula a la peniténcia mistica,
un barine alterös rosegat de la lucs,
un romiaire indolent i pur, la filla que
es fa perdre el fruit desles seves dis¬
bauxes, el vengut que s’mbriaga. No¬
més resta Natälia, là filla doctoresa,
jue s’aparta dels seus, es purifica en
el treball dels hospitals i acabará ma¬
ridant-se amb el fill del jardiner, el
ferm bolxevista Arxipor, el gec-de¬
cuiro.
En aquesta obra de Pilniak, l’epi¬
sodi humä es perd en la crisi destruc¬
ora d’una civilització que pot mesu¬
rar-se el que valia per la guerra hor¬
rible que ha produit. Es un retorn i
una revenja de la Rüssia anterior a
Pere el Gran, condemnada en les se¬
ves ciutats, de la que sembla que no¬
nés n'hagi d restar el cinema“ Ve¬
iécia. Les visions retrospectives de
l’art i de la literatura russos, fan pen¬
sar mes en una rcconstrucciö social
menada per l’esperit nacional del mu¬
1
2
„
box 5/2
M.
0
N0 1.—
ARGUS SUISSE ET INTERNATIONAL
DE LA PRESSE S. 4.
23, rue du Rhöne — Genéve
Adr. télégr.: Coupures-Genéve — Tél. Stand 40.05
Bureau International de coupures de journaux
Traductions de et en toutes langues
Correspondants dans toutes les grandes villes
Extrait du Journal:
(Carceiona)
#1
Adresse:
Date:
—828
2 O.
La Senporeta Elge és#filla d’un ad¬
vocat vieles quc ha distret trenta mil
florins d’unes menors. El fiscal envia
a cercar l’advocat i li döna un brei¬
Taxe d’inscript. 1.
ermini per a restituir els diners, al¬
Tarif réduit, paye¬
trament vindran l’escändol, la presö,
ment d’avance sans
période de temps
qui sap si el suicidi. L’esposa escriu
limitée.
a Eise, que es troba amb la tia Emma
en un hotel de Suissa, i lisencarrega
on traite à forfait, al
que manllevi els diners a Dorsday,
home de certa edat, impertinent, anti¬
pätic, que la desitja i se la menja
amb els ulls.
Dorsday es modestäment einic: en¬
vol coutemplar un quart dhora nua
en la cambra d’ell o cn una certa
elariana del bosc en nit de lluna.
1
Else té 10 anys, es bella i forta,
alpinista, enamorada del reu promes
que es lluny, i ara aquf només que
engrescada amb el seu cosi Paul. La
proposició li fa horror, perö vol sal¬
var da vida del seu pare: Dorsday la
veurà nua no#cn el retret del bosc ni
de la cambra, smnören el-hall de l’hotel.
Acabada l’escandalosa exhbició, fa
la desmaiada; la duen a la cambra,
on gent el festeig del seu cosi, que
la creu sense sentit, amb una casadeta
entremaliada i es mata engoliat ima
forta dosi de veronal.
Heus aqui el canemäs de Mwiemot¬
Seile-Gsalia escrita in alemann
L PITFILICNTNT
idicolament alarmistes pel quc toca
la civilitzacho occidenial, comenicen
pubhcar-sc en liengua fräncesa no¬
velles russes imagmädes i eserites en
ambient de la revolució.
En la collecció Les Temes Russes,
firigida per Boris de Schloczer, ha
ublicat L’Année Nue, del novell es¬
riptor Boris Pilniak (7), i s’anuncia
a propera sortida de Les Cités et les
Jnnées, de Konstantine Fédine i d’al¬
res novelles de Vsévolod Ivanov,
Lconides Léonov i A. Zamiatine. Les
Lckitiene Montagne han encetat també
ma Collection litléraie de in Russté
sonpelle, amb l’obra d’Alexis N. Tols¬
toi, Ibicus ou les aventures de Nev¬
rof. (S). Ala primera lectura da¬
juestes dues obres hom compren per
a impressió d’impensädes esgarrifan¬
ces que caldrä comptar amb ells d’aqui
endavant.
Simeó Ivanovitx Nevzorof és un
funcionari de certa agencia de trans¬
ports a qui una tzigana en dir-li la
bona aventura profetitza quc serä ric,
peró un dia, havent comprat per cinc
kopeks“El joc complet de ks cartes
endevinaires de la senyoreta Lenor¬
mand, que va preveure l’avenir de
Napoleó“, les tira per abell i li surt
bel simbol de la mort. o el crani par¬
lant d’lbicus“. I, en cfecte, totes les
seves aventures van de la riquesa al
cap de mort i del cap de mort a la
riquesa.
S’enduu els diners d'un antiquari 3
jui troba assassinat en la botiga, pels
primers dies de la revoluchó; cull per
ina nit els favors d’una arlstocrätica
dama fügitiva, es fa passar pel comte
Simó de Nayzov. Fuig, una partida
de bandolers el fa caixer, mena la vida
victesa i miscrable dels emigrats à
Odessa, s’escapa miraculosament de
les malles de l’espionatge aliat, explotä
un cafeti a Constantinoble, on se fan
ipostes sobre extravagams curses ie
##ncretats i per to tarreu sura com
ina rosa en aigues pütrides, i treu
profft de la scva absoluta privació de
„ta aquesta mena de lliganis: honor,
oralitat, honradesa, lleiaitat, virtut,
que mantenen l'home d’avui en la seva
noble continéncia.
L’Any Nu ens conta la descompo¬
sició d’una familia aristocrätica, els
prenceps d’Ordynine, en la tongada
més crua de la revolució russa: un
arquebisbe enfonsat en la bogeria i
en la misèria, un vell que ha passat
de la cräpula a la peniténcia mistica,
un barine alterös rosegat de la lucs,
un romiaire indolent i pur, la filla que
es fa perdre el fruit desles seves dis¬
bauxes, el vengut que s’mbriaga. No¬
més resta Natälia, là filla doctoresa,
jue s’aparta dels seus, es purifica en
el treball dels hospitals i acabará ma¬
ridant-se amb el fill del jardiner, el
ferm bolxevista Arxipor, el gec-de¬
cuiro.
En aquesta obra de Pilniak, l’epi¬
sodi humä es perd en la crisi destruc¬
ora d’una civilització que pot mesu¬
rar-se el que valia per la guerra hor¬
rible que ha produit. Es un retorn i
una revenja de la Rüssia anterior a
Pere el Gran, condemnada en les se¬
ves ciutats, de la que sembla que no¬
nés n'hagi d restar el cinema“ Ve¬
iécia. Les visions retrospectives de
l’art i de la literatura russos, fan pen¬
sar mes en una rcconstrucciö social
menada per l’esperit nacional del mu¬
1
2