e Wen de dell pare: Dorzly
veurà nua no#cn el retret del bosc ni
de la cambra, sinö en el-hall de l'hotel.
Acabada l’escandalosa exhibició, fa
la desmaiada: la ducn a la cambra,
on sent el festeig del seu cosi, que
la creu sense sentit, amb una casadcta
entremaliada i cs mata engolist im
forta dosi de veronal.
Heus aqui el canemäs de nemol.
elleEi nella escrita iin alemany
pen#rtffür Schmitzler i piiblicida en
fracès per la Lnoreterig Stoch
dolite (6). Si trobeu algung iscohf
gruencia o inversemblança er la Für¬
sense grops, perfectament lligada :
construida. Res de profunditats vol¬
gudes, cap Complicació d’argument,
tot passa en sis hores: només el sole
de ia repugffäncia i del dolor en una
änima plena de gräcia: una tanagra.
La traga de l'autor és verament ex¬
traordinäria. L’öbra no sembla eseri¬
ta, sinó parlada; més que el quadern
d’un llibre de memöries, cs el mo¬
nöleg d’una persona que es parla a si
mateixa, però sense acotacions de lloc,
ni d’acciö. Simplement les converses
amb altres persones van entre guio¬
nets, en lletra corrent les paraules
pröpies, i en cursiva les dels que en¬
raonen amb Elsa, perô tot aizd sense
indicacions del da dir i el da contes¬
tar, que aixô ja s’entén, I en acabat
repren altra vegada la fluència exqui¬
sida del monöleg en frases breus,
trinxades com per a una conversa, fins
que en les darreres planes augmienta
la inccherencia i l’esperit s’enfonsa
entre Ico incomprès de paraules, de
sillabes, de sons.
Aixó no obstant, la narració mai
es ebscura # les siluetes de l’advocat
de la mare, de la tia Emma, de Paul,
de la casadeta Madame Sissy, es des¬
taquen pulcrament deliniades. Dors¬
day sembla el més arbitrari, figura de
ciment armat per a estintolar-hi el
dolor d’Elsa. La gensibilitat de l'au¬
tor est ben aguda quan per l’acudi
d’una persona la descarna, la dibuixa
El gènere de l’obra no és nou, per¬
qué essencialment és una novelleta
com les altres. L’original és el pro¬
ediment, l’extraordinari és la traçh.
Perö fa pensar una mica amb l'en¬
giny d’En Falqués, quan amb marbre
hnitava el maö. La paraula parlada
Es la més noble i la més bella ex¬
pressió Humana: döna intimitat e la
tarració, peró no ha de substituir-la,
En la matexa obra de Schnitzler mai
la paraula es tan escaient, no com
quan descriu la nit, sinö com quan la
invoca i la convida Elsa, nua, davant
el mirall, a contemplar la seva be¬
llesa.
Desprès de lhorripilant i malgir¬
bat embalum de narracions i d’assaigs
filosöfico-socials in sempre tendencio¬
sos, treballs destinhts a esparverar el
burges, estirabots d’un snobisme pseu¬
do revolucionari amb el seu socialisme
de café-concert i els averauys més
1
rarcse el que valia per la guerra hor¬
rible que ha produit. Es un retorn i
una revenja de la Rüssia anterior a
Pere el Gran, condemmada en les se¬
ves ciutats, de la que sembla que no¬
mé, nhagi d restar el cinema“ Ve¬
necia Les visions retrospectives de
art i de la literatura russos, fan pen¬
sar mes en una reconstrucció social
menada per l’esperit nacional del mu¬
jik que no en una revolucié segons
les teories de Marx, al cap F a l’ültim
curopeu. Pero, sigui com sigui, T’obra
és esgarrifosament bella, amb episodis
trägics com ia marxa del tren nüme
ro. 58, i la riort del cancerös Arxip.
que es dispata el revölver a la boca,
amb onados de transtornadora poesia
com el petit poema de Irina, la des¬
cripció del que veu Andrei, l’aristö¬
crata que va a treballar la terra i el
que ven Natälia en les excavacions
de I’Onvek, quan del fons del barranc
uja lentament la corrua de dones
nues, escabellades, la conca del sexe
ombrejada, exécutant encara en el
solstici d’estiu els ritus milenaris.
Si Alexis N. Tolstoi fa pensar en
Gogol, Pilniak, amb les seves ruixa¬
des d’energica poesia, serva quelcom
de lart de Bünin idie Grebentschicov.
L'un 1 Taltre ens davallen als més
profunds pörtics humans d’una revo¬
lució, histöria externa, periodistica, de
la qual deixen de banda. D'ainö,
aquests, ja en tornen.
PERE COROMINES
(1) “Le Supplice de Phedre“ p
Henri Deberly. Parls. Librairie Gallfmard.
Editions de laNouvelle Revue Frangat¬
se“. Paris 1926. 10°50+20.%
2)LEnnemi des siens“, par Hen¬
ry Deberly. DY. 3 Paris. Librairle Galli¬
mard. Editions de la Nouvelle Revue
Française“, 2e. éditions. 1925, 750 fr.
(3) Pancloche“, par Heury Deber¬
ly. DT. 4. Parls. Librairie Galllmard.
Editions de la Nouvelle Revue Fran¬
çalse“. de. édition. 19259 fr.
*L'Impudente“, par Henry De¬
(4)
berly. DY. 1. Llbrairie Gallimard, Edt¬
tions de laNouvelle Revue Française“.
Te. Cdition. Parls 1923. — 6·70 kr.
(5) Prosper et Broudilfagne“ par
Henry. Deberly. DT. 2. Paris. Librairie
Gallimard. Editions de laNouvelle Re¬
vue Française“. 17e. éditions, 1924.—
7•50 fr.
(6) Arthur Schnitzier Wademolse-
1e Else“. Traduit de T'ellemand. Cahmer
Cosmopollte, nouvelle série a tirage li¬
mité de la Blbliorheque Cosmopollte.
N. 9. Llbrairie Stockt Paris 1926.
(7) Boris Pilnlak.“ LAnnée Nue?
Fraduit du russe pür L.. Bernstein et
I., Desormonts. 4c. édition. Paris 1926.
Librairie Galllmard. Editions de laNou¬
velle Revue Françalse. 10°50+20 %
Collection' IItteraire de la Rus¬
(8
bicus
sie nouvelle. Alexis N. Tolstol.
u les trentures de Nevzorof. Roman.
Aux Editions Montaigne. Paris 1926. 15
francs.