31. Fraeulein Else
box 5/2
eneenenene
—
An n Aen A
DES LEIDNEN
A. Schnitzler: “Lasenyoreta Elsa“ traducció de Joan Alavedra.
(Llibreria Catalönia. Arts Gräfiques Nagsa“, impressora.
( Van
Barcelona, 1931).
6-3-31.
zada de Schnitzler. La valua real de
La tasca de Joan Alavedra 1 de la
T’obra s’evidencis, més encara pel fet
Llibreria Catalönia de donar al nos¬
de desenvolupar-se en breus hores,
tre püblic la novella cabdal d’un dels
aconseguint en les seves pägines una
més autentics i valuosos autors mo¬
suggestió 1 una intensitat que molt
derns, és lloabilissima 1 ädhuc digna
pocs escriptors podrien infondre en
d’agraiment. (La senyoreta Elsay és
unes escenes tan rapides, gairebé ve¬
una veritable obra mestra, en el més
loces.
pur sentit. La seva lectura, i en gene¬
dLa senyoreta Elsan és un monö¬
ral la de tota la producció d’Artur
leg interior, que no necessita les aco¬
Schiitzler, és un repos pels esperits
tacions per a trobar la seva enorme
cultivats 1 una educació pel püblic.
expressi0.
aLa senyoreta Elsay conté un anali¬
Elsa és una donzella adolescent en¬
si perfecte, desenrotllat lögicament
cara que viu en un curt espai de
amb traça insuperable. La trama de
temps tota la complexitat del seu ca¬
la novella és una linia purissima que
räcter i tot el dolor d’una tragedia
fa el seu comen sense destorbs ni
punyent. Elsa — la seva ánfma feme¬
vacillacions de cap mena; s’inici,
nina és descrita amb un coneixement
descabdella 1 resol amb vigorós es¬
tan profund que revela ädhuc trets
clat. La construcció de T’estudi psico¬
que semblen hermétics per a un ho¬
lögic i de l’argument, que no és sind
me — té del mön conceptes subjec¬
el teló de fons, T’escenari que fona¬
tius; ella només ha tastat lamargue¬
menta aquell analisi, quintaessencien
sa per la temenca femilier du dal¬
Tart vertader 1 ie giencia sensibilit¬
tabaix econômic, que sha pogut sein¬
pre trampejar sense foragitar-ne ei
perill. Passa uns dies de repös, amb
una tia, en una estació de moda. El¬
sa és un temperament erôtic que vo¬
reja una pendent seductora; tant
podria ésser que esdevir zués una nu¬
ller model, com que trobés una för¬
mula de contenir el seu amor a ia
sensualitat i a l’aventura, com que
cerqués el plaer en braços d’amants,
con que s’encaminés decidida cap a
la prostitució, puix que sosté conti¬
nuament una lluita en la qual inter¬
venen per una banda el gust de la
ascivia desconeguda perö imaginada,
la suggestió de la vida amable de la
voluptuositat 1 T'atracció de l’inter¬
dit, 1 per l’altra la inèrcia familiar,
les idees predicades 1 ei temor. Pro¬
bablement vencerien eis segons fac¬
tors esmentats, no ja pel pes mort
de l’educaciö rebuda, sinó perqué l’am¬
bient que l’envoltaria Hi marcaria sen¬
se violencia els seus passos. Ara, perd,
Eisa acarona amb plaer els seus dub¬
tes — tan aviat es decanta cap à
l'u com cap a Faltre costat — 1 no
es dissimula les seves impressions dets
hames ni les sensacions que ha gus¬
tat ni les visions erôtiques que it cau¬
sen cade coes: rec#ia amb benester
3
per exm
la com
vés d
se'n,
mir
box 5/2
eneenenene
—
An n Aen A
DES LEIDNEN
A. Schnitzler: “Lasenyoreta Elsa“ traducció de Joan Alavedra.
(Llibreria Catalönia. Arts Gräfiques Nagsa“, impressora.
( Van
Barcelona, 1931).
6-3-31.
zada de Schnitzler. La valua real de
La tasca de Joan Alavedra 1 de la
T’obra s’evidencis, més encara pel fet
Llibreria Catalönia de donar al nos¬
de desenvolupar-se en breus hores,
tre püblic la novella cabdal d’un dels
aconseguint en les seves pägines una
més autentics i valuosos autors mo¬
suggestió 1 una intensitat que molt
derns, és lloabilissima 1 ädhuc digna
pocs escriptors podrien infondre en
d’agraiment. (La senyoreta Elsay és
unes escenes tan rapides, gairebé ve¬
una veritable obra mestra, en el més
loces.
pur sentit. La seva lectura, i en gene¬
dLa senyoreta Elsan és un monö¬
ral la de tota la producció d’Artur
leg interior, que no necessita les aco¬
Schiitzler, és un repos pels esperits
tacions per a trobar la seva enorme
cultivats 1 una educació pel püblic.
expressi0.
aLa senyoreta Elsay conté un anali¬
Elsa és una donzella adolescent en¬
si perfecte, desenrotllat lögicament
cara que viu en un curt espai de
amb traça insuperable. La trama de
temps tota la complexitat del seu ca¬
la novella és una linia purissima que
räcter i tot el dolor d’una tragedia
fa el seu comen sense destorbs ni
punyent. Elsa — la seva ánfma feme¬
vacillacions de cap mena; s’inici,
nina és descrita amb un coneixement
descabdella 1 resol amb vigorós es¬
tan profund que revela ädhuc trets
clat. La construcció de T’estudi psico¬
que semblen hermétics per a un ho¬
lögic i de l’argument, que no és sind
me — té del mön conceptes subjec¬
el teló de fons, T’escenari que fona¬
tius; ella només ha tastat lamargue¬
menta aquell analisi, quintaessencien
sa per la temenca femilier du dal¬
Tart vertader 1 ie giencia sensibilit¬
tabaix econômic, que sha pogut sein¬
pre trampejar sense foragitar-ne ei
perill. Passa uns dies de repös, amb
una tia, en una estació de moda. El¬
sa és un temperament erôtic que vo¬
reja una pendent seductora; tant
podria ésser que esdevir zués una nu¬
ller model, com que trobés una för¬
mula de contenir el seu amor a ia
sensualitat i a l’aventura, com que
cerqués el plaer en braços d’amants,
con que s’encaminés decidida cap a
la prostitució, puix que sosté conti¬
nuament una lluita en la qual inter¬
venen per una banda el gust de la
ascivia desconeguda perö imaginada,
la suggestió de la vida amable de la
voluptuositat 1 T'atracció de l’inter¬
dit, 1 per l’altra la inèrcia familiar,
les idees predicades 1 ei temor. Pro¬
bablement vencerien eis segons fac¬
tors esmentats, no ja pel pes mort
de l’educaciö rebuda, sinó perqué l’am¬
bient que l’envoltaria Hi marcaria sen¬
se violencia els seus passos. Ara, perd,
Eisa acarona amb plaer els seus dub¬
tes — tan aviat es decanta cap à
l'u com cap a Faltre costat — 1 no
es dissimula les seves impressions dets
hames ni les sensacions que ha gus¬
tat ni les visions erôtiques que it cau¬
sen cade coes: rec#ia amb benester
3
per exm
la com
vés d
se'n,
mir