31. Fraeulein Else
W
sein¬
per exmeple, aquell dia que dos homes
ne el
la contemplaren en camisa a tra¬
amb
ves de la finestra i ella, en adonar¬
a. El¬
se', fingi no veure res 1 senti extre¬
ie vo¬
mir-se de goig.
tant
En mig d’aqustta imaginacib in¬
nu¬
quieta, la sorpren una lletra de la se¬
för-
a mare encarregant-li la missió deli¬
a la
cada de demanar ajut material a un
que
estiuejant que cobeja la seva bella
ants,
Joventut. Elsa sap que depen d’ella
ap a
salvar el seu pare de la presó, evitar
conti¬
ei seu propi descrédit. La sèrie de re¬
inter-
flexions contradictörtes, delirants, que
de la
es fa sohre la conveniencia d’ajudar
Inada,
o abandonar el pare sön d’una jus¬
de 1a
tesa 1 una força, tan esplendides com
inter¬
la seva lluita davant la proposició de
iliar,
Thame al qual acut, que tenen emo¬
Pro¬
tivitat viva pel mestratge de l’evoca¬
fac¬
ció psiquica. No és possible trobar una
mort
mes fina observació que la que res¬
Tam¬
pira del començament al final dLa
asen¬
serryoreta Elsas. El senyor von Dors¬
perd,
day demana a Elsa, a canvi de la su¬
dub¬
ma per a salvar el sen pare, que li
ap
permeti admirar la nuesa del seu cos.
1 no
Elsa, passeda la sorpresa i contingu¬
del¬
de. u poc la indignació, lluita entre
U8-
la repugnäncia pel fisic i Tabüs d’a¬
quell home 1 el poder donar ales a
eter, Lertieme: tan avtat ei deure dn #der
box 5/2
el pare vela el desig de complimentar
esensualisme — a desgrat de la per¬
sistencia del fästic que li inspira ei
enyor von Dorsday — com cerca fal¬
ses excuses d’honestedat per a rests¬
tir la invitació. Els sentiments filials
passen a segon terme; la complexi¬
tat del seu ésser pren tot l’increment.
Elsa va caient poc a poc al deliri, i el
monöleg redobla en interès i intensi¬
tat; en les seves darreres pagines
arriba a ésser allucinant. Esta deci¬
dida — per bé que intermitentment
ornin els diversos escrüpols —: mos¬
rarà la seva nuesa al salvador del seu
pare. La recança la fa presa quan
pensa que, tanmateix, podria haver -11
fet la proposició un altre, qualsevol
dels homes que li inspiren una sen¬
sualitat; voldris explicar al seu cost
el cas prometent-li donar-li el que li
lemanen, no ja solament per a llui¬
rar-se del repugnant von Dorsday si¬
no també per a gaudir del plaer d.
sentir-se damunt de les carns fres¬
jues, de les formes ben fetes, la mi¬
rada d’un home. El deliri arriba a
fer-li pensar en mostrar-se davant de
othom, 1 després procedir a una cap¬
ta; més tard, només espera l'ajut
del senyor von Dorsday, peró desitja
aue le contemali ###hé un altre ha¬
me. Elsa, enamorada del vici, acarona
idees de suicidi, vol reaccionar con¬
tra aquesta temptació, perd no sap
si podrà vencer la por i l’anhel de
viure. I, en franc desvari, posa les
seves formes davant dels ulls de von
Dorsday en un saló i una crisi ner¬
iosa origina l’escandol; altres que
von Dorsday T’han vista i no en sent
la vergonya, més aviat nota una té¬
nue sensació plaent. Ei desvarl no
ha passat, encara; 1 Elsa beu vero¬
nal.
Poques obres prenen amb tanta sim¬
plicitat d’expressió la forca intensiva
de dLa senyoreta Elsas. El neu and¬
list perfecte, la seva traga en el nar¬
rar, la seva puixança anecdôtica, sön
na. La visió que del seu enterrament
é la propagandista, és una de les co¬
ses més serioses que s’han escrit de
molts anys encà; si altra cosa no,
aixó bastaria per a donar el mestrat¬
ge a l’obra.
(La senyoreta Elsas és una novella
pessimista? No pot ésser-ho, punix que
Schnitzler particularitza 1 les cir¬
umstäncies que envolten Ellsa son
especials. Potser, 1 pel joc que té el
subconscient en la psicologia estudia¬
in &s una nonella fatalista.
El llenguatge 1 l’estil no desdiue
gens del gran valor artistic. Le labo
de l’analista Schnitzler és molt in
ardida per la forma de monöleg ir
erlor que usa. Amb frases tallade
erviosos, adequades 1 oportunes sen
pre, la narracib és neta i elegant;
els moments de deliri de la prota#
nista, l’estil, 1 no ja tan sols ei lie
guatge, agafa la sävia incoherene
jue cal. dLa senyoreta Elsan, donc
està redactada amb una austerit
ben poc germänica.
Joan Alavedra ha vertit l’ohra
veritable delectança. Auuella com
encia que veierem add en in trach
ció de cRes de nou a l'oesta, de R
marque, es troba també en la vers
de la novella de Schnitzler. Lart
T’estudi psicolégic de T’original hi s6
conservats integrament.
La Llibreria Catalönia ha liange
al mercat, gairebé alhora, dues ed
cions. L'una, de luxe, fa honor
editor 1 impressor. L'altra constitue
el volum XVII de la Biblioteca 4Un
versb.
J. ROURE 1 TORENT