box 5/2
31. Fraeulein Else
—
## fotef 7.3-3
LESLLEPNEE
La senvoreta Elsa dA. Schnitzler,
traducció de Joan Alavedra
Ja abans d’ésser traduida al ca¬
digiös— consisteix a refer l’intern
talà faquesta novella era coneguda i
mecanisme psicolögic d’una noia de
celebrada en eis nostres medis li¬
dinou anys. En tota la narració no
teraris. La seva influencia s’havia
hi ha un sol pensament, una sola
deixat sentir. El seu procediment
manera d’expressar-se pröpia de
novellistic ha deixat un rastre vis¬
l'autor. Tot sön pensaments, figu¬
tent en, Tela de somnis“, de Mi¬
racions, maneres de dir de la pro¬
lläs Raurell. Més influi, encara, en
tagonista, resultants de la seva psi¬
la discutida Fanny“, de Carles Sol¬
cologia, de la seva educació, de
devila. Ja és „prou conegut aquest
l’ambient que la volta i la fa seva.
procediment que consisteix en el mo¬
El gran mérit d’aquesta novella
nöleg interior, segons el qual l’au¬
es precisament la de fer-nos viure
tor simula inhibir-se, tot deixant
en els sentiments més intims de la
que el protagonista descabdelli el
protagonista, en allö que de més
seu pensament en llibertat, com ##n
recöndit, de més secret hit pot ha¬
disc fonogräfic. Hem dit simula,
1.
ver en el temperament d’una no¬
ja Soldevila, en publicar la seva no¬
ia de dinou anys. La seva animeta
vella, posà de relleu tot el que hi
us es lliurada amb tots els seus
havia de simulat en el procediment,
desigs i els seus somnis, amb les
en contra d’aquells que volien atri¬
seves temences i les seves pudi¬
buir-lo a un pür i desinteressat me¬
cies, amb tot allö de més inefable¬
canisme psicolögic.
ment arcà que mai cap confident,
De totes maneres, en l’obra de
Schnitzler la trampa és menys vis¬
llavis d’una noia. Allö que no es
tent que en la de Soldevila. Döna
confessa a ella mateixa i que només
més la sensació d’incoherencia, del
el somni o l’excitació de la febre
pensament en llibertat, del somni i
i revela.
del deliri. Soldevila, evidentment,
El mateix argument de l’obra
degué trobar-se una mica cohibit en
original i ardit— en realitat no
la seva innovació per la temença
té altra importäncia que la de po¬
d’un püblic tan tradicionalista com
sar la protagonista en un estat de
el nostre, tan poc disposat a accep¬
tensió i de desvari que facin ver¬
tar les novetats. Avui, perô, la no¬
semblant aquesta intima i autocon¬
vella de Soldevila ha esdevingut
fessió de la protagonista.
una escaient preparació perqué el
püblic no es trobi ara sorprés per
vella ajuda a la impressió d’inten¬
la novella de Schnitzler i en pugui
sitat vertiginosa. Es un estil que
gustar tot el seu encis.
no és ben bé igual al de La se¬
nyora Berta Gaslau“, del mateix au¬
No vull establir pas un parallel
entra una i altra. Perö a part del
tor, que tradui Martinez Ferrando
procediment, hi ha encara un cert
per a l’editorial Proa. Es fet de
frases més räpides, més trencades,
parentiu entre les dues protagonis¬
tes. Ambducs son boniques i dis¬
d’una lleugeresa, d’una agilitat sor¬
sortades. Damunt d’ambdues hi pla¬
presents. L’estil és l’home —ha es¬
na un fat familiar. Perö l’acki6 és
tat repetit— i Schnitzler sens dub¬
molt diferent i és, sobretot, dife¬
te ha volgut crear per a aquesta no¬
rent el temperament dels autors
vella un estil que amb la seva in¬
que han creat aquestes dues herof¬
gravidesa, amb el giravoltar de la
nes enciseres. Soldevila, amb el seu
frase i de la idea que s’allunya
humor, és més manyac. Schnitzler
abans de cristallitzar, ens donés
Es més äcid, més amarg, més cruel.
una imatge de l’esperit de la pro¬
L’atmosfera d’ambdues obres és
tagonista i fins de la seva bellesa
per això molt diferent. Amb la de
carnal, graciosa i lleugera.
Soldevila, de tant en tant somrieu
No sé quin acolliment tindrá Ar¬
amb descans. Schnitzler us obses¬
thur Schnitzler entre nosaltres. Tar¬
siona, us sotragucixa. Poques no¬
tuf estä sempre en vetlla. Perö
velles arriben a tenir la int nsitat
contra tota acusació de corrupció
de" La senyoreta Elsa’. Per aques¬
i de sensualitat, cal adreçar en res¬
ta intenció fa pensar en algunes
posta que la simpätica i encisera
narracions de Poe; fa pensar tam¬
senyoreta Elsa és precisament una
bé, per exemple, en La sonata a
victima d’aquesta sensualitat i d’a¬
Kreutzer“, de Tolstoi.
questa corrupció, de l’ambient so¬
L’acció es descabdella en poques
cial que la volta, i de l’educació
hores. Tot plegat no arriba a un
banal fruit d’aquest ambient. Vic¬
dia i, no obstant, s’hi descabdella
tima propiciatöria, diriem, doncs,
una tragédia punyent, d’una manera
que el seu cas és, encara, una exem¬
gairebé vertiginosa. No és, perö,
plaritat sense hipocresia.